‘Mindhunter’, la sèrie sobre els misteris de la ment humana a l’estil d’‘El silenci dels anyells’

‘TOT ÉS POSSIBLE’ Programa emès el 7 de novembre 019

• L’escriptor i professor de cinema Alexis Racionero ens recomana tant la sèrie com la pel·lícula .

Mindhunter va arribar la tardor del 2017 a Netflix i aquest estiu ha estrenat la seva segona temporada amb molt d’èxit. Segons la crítica, és la millor sèrie d’aquesta plataforma. Ambientada a finals dels 70 i amb el seu centre d’operacions a Pittsburgh (Pensilvània), està protagonitzada per dos agents de la unitat d’anàlisi de conducta de l’FBI que interroguen psicòpates empresonats amb l’objectiu d’aprendre del seu comportament i evitar futurs crims.

Amb l’escriptor i professor de cinema Alexis Racionero hem analitzat el contingut d’aquesta sèriei hem vist com s’endinsa en la psicologia i els misteris de la ment humana de la mateixa manera que ho fa la pel·lícula El silenci dels anyells , el film de culte de Jonathan Demme que, fa gairebé trenta anys, ja tractava el tema dels psicòpates i el fet de créixer amb el teu enemic.

Segons Racionero, aquests són aprenentatges que farem si mirem tant Mindhunter com El silenci dels anyells, i exposa els motius per veure-les totes dues.

Els aprenentatges que obtindrem de la sèrie i el film

– És possible créixer i aprendre dels enemics.

– Quan ens despullem i ens obrim internament no sabem què pot passar.

– Les aparences enganyen i tots tenim una ferida.

– La societat genera monstres.

– Estudiar el comportament ensenya a prevenir.

– El diàleg és una via de resolució de conflictes.

– Tenim prejudicis i menyspreu per a les malalties mentals i potser hauríem d’apropar-nos a les persones que hi conviuen.

– La intel·ligència no és patrimoni d’una conducta moral assenyada.

– La dona té un rol molt important en la societat i pot ser el que vulgui (policia, agent especial…).

– Podem tenir diferents pares segons les etapes de la vida i reconciliar-nos amb ells.

Raons per mirar ‘Minhunter’

– És una sèrie atípica amb una primera temporada que sorprèn pel plantejament.

– És un curs de psicologia avançat.

– Té bons diàlegs, entrevistes i una excel·lent ambientació.

– Entrem allà on mai havíem estat (el morbo de la presó).

– El seu realisme no sensacionalista i sense violència.

– L’evolució de capítols i una temporada amb molta sobrietat i estil.

– La presència de bons directors, actors i una banda sonora farcida de temes de Pretenders, Roxy Music, Blondie o Talking Heads.

Motius per veure ‘El silenci dels anyells’

– Primer film de terror que va guanyar un Oscar com a millor pel·lícula.

– La creació de Hopkins amb Lecter és portentosa.

– Mai les variacions Goldberg havien sonat tan profundes i inquietants.

– Jodie Foster és probablement la millor actriu de la seva generació.

– Howard Shore fa una banda sonora magistral.

– El ritme de la pel·lícula i la tensió d’algunes escenes són memorables.

– Les quatre trobades entre Lecter i Sterling són una lliçó de cinema i psicologia.

Podeu recuperar la conversa entre Elisenda Camps i Alexis Racionero, aquí.